Vivim en una societat cada dia més accelerada i tecnificada. En la majoria de les cases s’utilitzen mòbils, tauletes, ordinadors i per descomptat, la televisió. Les utilitzem per treballar, com a entreteniment, per educar… creient que els seus beneficis són molts, però també ens comencem a adonar que darrere del seu ús hi ha coses negatives.

Quan arribem a casa i necessitem acabar de treballar, enviar un mail, fer el sopar, organitzar la compra de l’endemà, entre altres tasques, però el mateix temps els nostres fills ens demanen atenció constant, connectar la televisió en marxa o deixar-los que juguin a videojocs és la solució perfecta. Anem fent les nostres tasques i no ens adonem que passen les hores i ells continuen enganxats a les pantalles. Però realment, és beneficiós per ells? Ens estan ajudant a educar-los o simplement són un pegat per nosaltres estar més tranquils? Es poden utilitzar les pantalles de manera saludable?

La maduració cerebral

El cervell és l’òrgan més important del nostre cos, ja que és l’encarregat de múltiples funcions i tasques. Quan naixem, el cervell no ha madurat encara, sinó que ho fa durant els primers anys de vida.

Segurament heu escoltat moltes vegades la frase: “els nens fins als 6 anys són esponges”. La raó és que durant els primers anys de vida, és quan el cervell és més plàstic, és a dir, és quan les neurones amb les quals naixem es connecten amb més facilitat. Però això no vol dir que a partir dels 6 anys ja no maduri més i que el que ja no hàgim après no ho puguem aprendre. El cervell continua madurant però una mica més lent.

Les connexions que es vagin creant durant aquests anys, seran les encarregades que parlem, regulem les emocions, ens concentrem, siguem capaços d’aprendre la gramàtica… però, de què depèn la qualitat d’aquestes connexions? Aquesta qualitat depèn dels estímuls ambientals i les experiències que rebi el nen.

Carina Castro, neuropsicòloga pediàtrica, ens diu que “todos los estímulos ambientales, o la falta de ellos, son los que determinarán el desarrollo. Y por ende los cimientos con los que cuenta cada niño”. Per tant, és molt important oferir als nostres fills un ambient de qualitat i ric d’experiències on puguem experimentar amb materials diversos, investigar, equivocar-se, socialitzar-se, sentir-se estimats… perquè d’això dependran els seus futurs aprenentatges.

Com afecten les pantalles al cervell del nen?

Probablement, després de llegir que és el que necessita el cervell per madurar, et preguntis, per què no són bones les pantalles? Moltes vegades els dibuixos que ofereixen a la televisió estan etiquetats com a educatius, i encara que no ho estiguin, als nostres fills els agraden, per tant, no poden ser tan dolents! I les aplicacions que instal·lem a les tauletes o als mòbils també estan etiquetades així, doncs, on està el problema?

Les diferents apps, igual que els dibuixos animats tenen un objectiu clar: “enganxar” a la persona que hi ha darrere de la pantalla perquè no deixi de mirar-lo o de jugar amb ell. Sons atractius, llums atractives, recompenses en passar de pantalla… són inputs que rep el nostre cervell i que fan que ens tornem éssers passius, absents de la realitat que ens rodeja. No hi ha estimulació, hi ha sobreestimulació.

Marta Prada, educadora de famílies en disciplina positiva, ens fa una comparació que ens pot ajudar a veure què li passa al nostre cervell davant d’una pantalla. Perquè ens fem una idea de manera gràfica, ens hem d’imaginar que quan estem davant d’una pantalla és com si el nostre cervell estès dins d’una rentadora en mode centrifugat. Tots sabem que quan estem centrifugant i de cop parem la rentadora, aquesta continua donant voltes, i al nostre cervell li passa exactament el mateix. Quan retirem la pantalla i, per tant, li retirem els estímuls que rep, el cervell continua anant a gran velocitat, però l’entorn que el rodeja no, i és quan ens trobem davant nens que s’avorreixen, nervioses, incapaços de concentrar-se o parar atenció més de 2 minuts seguits…

Un altre dels problemes que ens trobem és pensar que el fet d’estar passius davant de la pantalla és perquè estan concentrats, però no és així. Davant d’una pantalla el nostre fill està embovat, no concentrat. La concentració és una funció executiva que requereix voluntat, consciència i perseverança, i és a partir dels dos anys de vida, que es comença a despertar a través de les experiències quotidianes i sensorials concretes.

Podem utilitzar les pantalles de manera saludable?

Segons les recomanacions de l’OMS, els nens d’entre 0 i 2 anys, haurien d’estar exposats un temps 0 a les pantalles. Entre els 2 i els 6 anys, aquest temps ja podria ser d’una hora màxima diària, encara que especifiquen que quant menys temps millor. A partir de llavors, l’OMS recomana que seguim el nostre propi criteri sempre que el nen descansi bé, faci exercici…

Tenint en compte que 1 de cada 5 nens pateix problemes mentals i que els estudis ens indiquen que cada dia hi ha més sobrepès infantil i més sedentarisme, hauríem d’intentar evitar que l’ús que fem de les pantalles amb els nostres infants arribi a aquests extrems.

Podem utilitzar-les de forma saludable sempre que continuem oferint moments d’experimentació, activitats a l’aire lliure, activitats en família… supervisem els moments en què estiguin connectats, controlant quin tipus de pantalla utilitza i l’ús que en fa, ja que no és el mateix un videojoc, una xarxa social o la televisió. També podem fer ús de la pantalla compartit, buscant una informació determinada per fer un treball o per preparar l’excursió que farem en família durant el cap de setmana.

Hem d’evitar en tot moment que les pantalles ens serveixin per calmar-los, ja que com hem vist abans l’efecte rebot en deixar-les i en la gran majoria de casos, després segueixen més nerviós i moltes vegades també rabiosos. També hem d’intentar evitar les pantalles en moments d’espera (sales d’espera de metges, cues del supermercat…), ja que aquests moments poden comportar certs aprenentatges (socialització, habilitats socials…) pel simple fet que existeix avorriment, o perquè són moments en els quals simplement podem conversar amb ells.

Pedagògicament i personalment, l’ús de pantalles entre els 2 i els 6 anys, hauria d’estar pautat, amb normes escrites i pactades. Un nen sense pantalles no serà un nen refusat per la societat, ni es quedarà endarrere per no saber-les utilitzar. Un nen sense pantalles serà un nen amb múltiples experiències i ric d’estímuls.