La importància d’una bona educació emocional

A casa veus que el teu fill té problemes per gestionar la seva ràbia, es frustra amb facilitat i les seves reaccions estan fóra de lloc. Però si hi penses, tu fas el mateix a vegades, tot i que d’altres intentes controlar-te. Llavors escoltes la paraula màgica: al teu fill li manca educació emocional. Però realment, de què estem parlant? 

Què és l’educació emocional?

Són molts els conceptes que actualment escoltem relacionats amb l’educació emocional i que a vegades ens poden portar a la confusió. Per això, per poder definir l’educació emocional és necessari que primer definim també que és la intel·ligència emocional i les competències emocionals, conceptes que poden semblar el mateix, però que són diferents. 

Quan parlem d’intel·ligència emocional, ens referim a aquella capacitat per identificar les emocions, tant les pròpies com la dels altres, i també per solucionar problemes adaptant-se a les circumstàncies. Ser emocionalment intel·ligent implica doncs, mantenir una relació d’harmonia entre les emocions i actituds negatives per tal de facilitar el pas a les actituds i qualitats positives.   

També podem parlar de competència emocional, i llavors fem referència a la capacitat de gestionar el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds que ens son necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius. 

Llavors, quan parlem d’educació emocional, a que ens referim? Doncs ens referim al procés educatiu amb el que es pretén desenvolupar la capacitat de gestionar tot el que envolta els fenòmens emocionals i afectius, per tal de prendre consciència, comprendre, expressar i regular les emocions. 

Un procés educatiu que no fa referència a l’educació formal, sinó a aquella educació que es dóna tant a l’escola, a la família com a la societat en general, i que segons Bisquerra (2000) té per objectius generals: reconèixer millor les emocions pròpies, poder identificar les emocions dels altres, desenvolupar l’habilitat de controlar les emocions pròpies, prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives, desenvolupar l’habilitat de generar emocions positives, desenvolupar una bona competència emocional, desenvolupar l’habilitat d’automotivar-se, adoptar una actitud positiva davant la vida i aprendre a fluir. 

Perquè és important una bona educació emocional? 

Per veure el perquè és tant important tenir una bona educació emocional, només hem de mirar al nostre voltant.  Si ens hi fixem, podem veure com la gran majoria de problemes que hi ha a la societat, tenen una base emocional. Conflictes, suïcidis, ansietat, estrès, consum de drogues… tots ells són deguts a que el nostre sistema emocional es veu incapaç d’adaptar-se a allò que el context social i laboral on vivim ens demana. 

I perquè ho sabem això? Doncs perquè cada dia hi ha més consum de tranquil·litzants i antidepressius, la violència domèstica no deixa d’augmentar i això és degut a una falta de control emocional i d’empatia, perquè part dels infarts es produeixen per l’alt nivell de competitivitat que es demana, una preocupació continua… 

Així, el fet de tenir una bona educació emocional, ens permet millorar les habilitats socials, augmentar l’autoestima, tenir una millor convivència amb els nostres iguals, millorar el nivell de tolerància de la frustració i l’estrès, disminuir els nivells d’ansietat, les conductes agressives… Per tant, li podem atorgar a l’educació emocional un caràcter preventiu.

El paper de la família en l’educació emocional 

Però perquè tot això sigui possible, la família hi té un paper fonamental. 

Per un costat hem de tenir en compte que nosaltres som el seu exemple i model, i això implicarà que nosaltres hem de ser els primers en desenvolupar la intel·ligència emocional i les competències emocionals, per tal de poder acompanyar-los en aquest aprenentatge i ajudar-los a identificar les diferents emocions que vagin sentint i sobretot, no jutjar-ne mai cap, perquè totes elles son legítimes.

I en segon lloc, hem de tenir en compte que entre pares i fills s’estableixen uns vincles molt intensos que fan necessari que tots aprenguem a ser emocionalment intel·ligents per tal d’aconseguir viure més feliços. Perquè aquestes relacions són el factor clau per el benestar emocional i la felicitat. 

L’educació emocional dins el currículum escolar 

Com hem dit abans, la societat viu en excessiva competitivitat, i això també es trasllada a l’escola. Hi ha moltes escoles, i moltes famílies, que volen nens intel·ligents, volen que siguin els millors, que tinguin èxit,… però aquest fet, pressiona als infants des de ben petits. El fet de voler nens més intel·ligents, fa que les seves capacitats emocionals i socials disminueixin. 

Però tot això varia en funció de l’etapa educativa en la que ens trobem, creant una dualitat contradictòria, ja que a edats primerenques fomentem la col·laboració, el respecte mutu, la solidaritat,… mentre que quan es fan grans els guiem cap a la competència, la lluita, la negació de l’altre… 

Però no només per aquests fet és important l’educació emocional,sinó que també hi ha un punt molt important de relació entre emocions i aprenentatges, ja que un increment del nivell basal d’activació dels mecanismes cerebrals que regules les emocions, són també els encarregats d’emmagatzemar la informació que se’ns facilita. 

Per tot això, podem veure que és molt important introduir l’educació emocional dins el currículum escolar. Però per introduir-la, seran necessaris uns requisits. 

El professorat haurà de tenir una formació mínima en educació emocional per poder tenir competències emocionals i posar-les en pràctica. I necessitarem de la implicació de tots ells perquè estigui present en totes les àrees acadèmiques. 

Per no caure en un error força comú, que és el de treballar l’educació emocional en moments puntuals (com per exemple quan hi ha un conflicte a l’aula), serà necessària una planificació a principis de curs. 

Treballar o introduir l’educació emocional en un moment puntual, fa que el treball no sigui suficient, ja que aquest conflicte pot o no aparèixer. Llavors necessitarem d’uns objectius i uns continguts establerts, que poden ser en forma de programa. 

L’educació emocional la treballarem sempre amb metodologies vivencial i participatives, utilitzant recursos com els titelles, els contes, el joc, el teatre, la música… 

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.