Què és la musicoteràpia i quins son els seus beneficis

Dins les moltes teràpies que escoltem diàriament, n’hi ha una que ens ofereix molts beneficis. Té múltiples aplicacions que fan d’ella una disciplina molt rica i adient per totes les edats i per pacients amb característiques molt diferents. I aquest fet, es deu en gran part perquè el fil conductor d’aquesta teràpia és la música, un idioma universal que ja des de ben petits ens acompanya. 

Què és la musicoteràpia ? 

La musicoteràpia és una disciplina molt nova i al mateix temps molt complicada de definir. 

No és una especialitat que estigui a la consciència pública i tampoc és entesa per molts professionals de l’educació i de la salud, encara que cada dia son més els professionals que creuen en els seus beneficis. 

Per definir la musicoteràpia a una persona que està fora d’aquest camp, es fa verdaderament difícil, ja que té múltiples abordatges diferents i per tant, són moltes les definicions que en podríem donar segons cada un d’aquests. 

Per aquest motiu és molt important tenir en compte l’abordatge clínic que ens interessa explicar a la persona a la que li estem donant l’explicació. Segons Bruscia (1996) “no se puede dar una respuesta patrón a todo el mundo. Más bien la definición se debe confeccionar en relación a un estudio específico, intereses y necesidades informativas del interlocutor.” 

Amb aquesta informació, podem veure o pensar que hi ha moltes definicions d’aquesta disciplina, i així és, però per tal de poder-la entendre i apropar-nos una mica a ella, la definirem com l’aplicació de la música de manera controlada en una intervenció terapèutica (educativa, rehabilitadora, de formació, psicològica…) per arribar a obtenir uns objectius terapèutics concrets. 

És dir, la musicoteràpia estudia aquells recursos musicals possibles (el cant, la percussió, l’execució, la improvisació…) que puguin ajudar a assolir els objectius terapèutics que ens haguem plantejat en funció del pacient. 

La musicoteràpia estudia aquells recursos musicals possibles que puguin ajudar a assolir els objectius terapèutics que ens haguem plantejat en funció del pacient

Què no és musicoteràpia 

El desconeixement de la musicoteràpia, ha fet que molta gent i professionals del sector de la salut i l’educació, hagin posat sota el nom de la musicoteràpia, activitats que no ho són. 

Perquè la musicoteràpia no és un recurs musical, no és posar música i ja està! És quelcom més estructurat ja que com l’hem definit abans busca uns objectius terapèutics concrets, i per sobre de tot, la musicoteràpia només la pot fer un musicoterapeuta titulat. 

Així, pensar en el que no és la musicoteràpia, també ens pot ajudar a entendre-la millor. 

La musicoteràpia no és un recurs musical. El fet de posar música per acompanyar una relaxació guiada, o no guiada, o dinamitzar una classe, això no és musicoteràpia, principalment perquè la persona que utilitza aquest recurs segurament no és musicoterapeuta i segurament no hi ha un objectiu terapèutic darrera.

La musicoterapia no és educació musical. No hem de confondre l’educació musical amb la musicoteràpia. Tot i que ambdues utilitzen la música, i els instruments, els objectius son ben diferents. L’educació musical, com bé diu la paraula, busca aprendre a tocar un instrument o el coneixement de les notes musicals, buscant així l’estètica de la música que es pugui realitzar. En canvi, la musicoteràpia mai busca l’estètica de la música, perquè no cal coneixement musical per part del pacient.

La musicoteràpia no és un receptari de cançons. A les sessions de musicoteràpia hem de partir de l’historial musical del pacient, per tant, això ens indica que cada pacient serà diferent i les cançons o músiques que utilitzem també ho seran. No ens servirà un conjunt de cançons preestablertes, com les que es troben al mercat.

La musicoteràpia no és tocar instruments. Un musicoterapeuta no ha de fer un concert en una sessió, no ha de mostrar els seus coneixements en un instrument concret. Ha de ser capaç, d’acompanyar amb l’instrument un activitat, una improvisació, o un joc, però també hi ha activitats que no requeriran de l’ús d’aquest i seguirem estant fent musicoteràpia. 

La musicoteràpia no és un recurs musical, ni és educació musical, ni un receptari de cançons, ni tocar instruments

Benefecis de la musicoteràpia 

La musicoteràpia té molts beneficis tant a nivell biològic, fisiològic, psicològic, intel·lectual, social o espiritual i transcendent. 

Els beneficis que ens aporta biològicament, tenen a veure amb el nivell bioquímic del nostre cos. En aquest cas, pot afectar-nos als aminoàcids d’una proteïna. 

La resposta del nostre cos davant certa música plaent, per exemple, ens dóna una pista d’aquells beneficis que podem obtenir a nivell fisiològic: Pressió de la sang, ritme cardíac i pols, respiració, resposta galvànica de la pell, respostes musculars i motores i resposta cerebral. 

La musicoteràpia té molts beneficis tant a nivell biològic, fisiològic, psicològic, intel·lectual, social o espiritual i transcendent.

La musicoteràpia també ens pot aportar beneficis a nivell psicològic, efectes sedants, estimulants i enervants. Ens pot evocar, despertar, provocar, enfortir i desenvolupar qualsevol emoció o sentiment humà. 

Dels beneficis que podem obtenir-ne més, són els de nivell intel·lectual. Ens pot ajudar a desenvolupar la capacitat d’atenció sostinguda, a iniciar als nens en la meditació i la relaxació, a estimular la imaginació o la capacitat creadora, ens pot ajudar a transformar el pensament prelogic del nen, en pensament lògic. També pot ser font de plaer, ens pot ajudar a desenvolupar la memòria, el sentit de l’ordre i de l’anàlisi, i a mantenir les neurones cerebrals actives, fet que ens ajudarà a facilitar els aprenentatges. 

També en podem obtenir beneficis a nivell espiritual i transcendental, ja que pot suggerir o evocar sentiments religiosos, el sentiment de lo sublim, i de lo que transcendeix l’home. 

I no podem oblidar, els beneficis a nivell social. Tot i que les sessions siguin individuals, el fet d’estar en contacte el pacient amb el terapeuta, aporta beneficis en aquest nivell. Provoca i afavoreix l’expressió d’un mateix, ajuda a suggerir sentiments i idees sense necessitat de paraules, pot ser un agent socialitzador i ens provoca i expressa estats emocionals, independentment de tot individualisme. 

Així, segons l’abordatge clínic que li donem i els objectius terapèutics que ens plantegem, obtindrem una sèrie de beneficis o uns altres. 

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.