L’aprenentatge de la lectura

El teu fill està acabant el segon cicle d’educació infantil i encara no llegeix. Dels seus companys de classe molts llegeixen i alguns d’ells ho fan força bé, però el teu no mostra gens d’interès per la lectura i això et preocupa. Cada vegada que li poses davant una paraula o fas l’intent de llegir amb ell, es posa nerviós, no hi posa ganes i el seu interès és 0.

La gran preocupació 

És normal que aquesta situació ens generi un estat de preocupació, perquè sabem que la lectura és una de les àrees acadèmiques més importants, o millor dit, la més important. I això és així, perquè el Sistema Educatiu actual està basant en ella. Tot passa per la lectura, tant a l’escola com a la vida en general i per això, el fet de veure que el nostre fill no mostra interès ni evolució, ens preocupa. 

Però aquesta angoixa pot ser positiva, ja que ens pot mantenir alerta per a veure si aquest desinterès i desmotivació pot arribar a ser una dificultat, o no, en un futur, però al mateix moment pot arribar a ser negativa i contraproduent. 

Molts pares al veure que el seu fill no mostra interès per la lectura el que fan és forçar la lectura, insistir constament en aquest aprenentatge, enfadar-se o fins i tot, poden arribar a amenaçar en castigar-lo a llegir si no es porta bé,  i això pot arribar a produir un bloqueig emocional al nen, ja que potser la seva manca d’interès ve per una  falta de maduració. 

Lectura i escola

A mesura que han passat els anys, moltes escoles han anat introduint la lectura abans, perquè, ja sigui per la pressió dels pares, o  per la propia pressió de l’escola, sembla que si llegim abans serem més intel·ligents, però no pensem que llavors estem introduint la lectura quan el cervell de l’infant no és prou madur, i llavors es quan sorgeixen les dificultats. 

L’edat de la lectura o de l’inici d’aquesta no ens ha de preocupar en excés. Cada infant té el seu ritme i els seus gustos. Hi ha nens que a P3 mostren molt interès pel món de les lletres, i en canvi d’altres mostren molt interès per l’experimentació o pels  números. Això és negatiu? No, en absolut. Pensem en nosaltres. Uns som més de lletres i d’altres més de números, perquè en la diversitat està la riquesa de la humanitat. 

El moment inicial de la lectura 

Montserrat Fons, professora del departament de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Barcelona, i membre del grup de recerca Plural (Plurilingüismes Escolars i Aprenentatge de Llengües) ens fa la reflexió que “Per aprendre una qüestió tan complexa com és llegir i escriure cal, entre altres coses, temps. Tots sabem que dedicar temps al que un es proposa no lliga amb els valors predeterminats de rapidesa de la nostra societat tecnificada, per això potser es fa difícil entendre i fer entendre que el procés de coneixement del codi escrit, àmpliament estudiat i contrastat, es desenvolupa entre els 4 i els 7 anys i que, malgrat que en aquest moment inicial s’adquireix certa autonomia, cal tenir present que el procés no s’ha acabat”.

Podem veure doncs, que la franja d’edat on es desenvolupa el procés de coneixement del codi escrit és molt àmplia deixant clar que tot i que s’adquireix certa autonomia, aquest no ha acabat, i per tant, hem de pensar que un nen que s’inicia als 4 anys, probablement, als 6 serà força autònom en la lectura, però aquell que s’inicia als 6 o als 7, adquirirà l’autonomia molt més tard, i seguirà estant dins una franja d’edat dins la normalitat per aquest aprenentatge. 

Que hem de fer llavors com a pares? 

Siguem el seu model. No podem esperar que el nostre fill llegeixi, si no ens veu a nosaltres llegir. Si nosaltres no mostrem interès pels llibres ell tampoc el mostrarà. 

Fomentem la lectura i oferim al nostre infant un entorn ric en lletres (i números també). Oferim llibres, llegim al seu costat, anem pel carrer i mirem cartells, juguem a jocs de lletres, cantem, fem rimes… D’aquesta manera, veurà que darrera la lectura hi ha una utilitat i que pot ser lúdica i divertida. 

La lectura no la hem d’imposar ja que pot generar un efecte contrari al que busquem. No forcem les situacions i si veiem que no està receptiu a aquest aprenentatge esperem-nos. Intentem introduir-la de manera que l’infant no s’adoni del nostre objectiu, juguem amb les lletres i les paraules de manera lúdica en un entorn que ell no el percebi com a educatiu. 

Les activitats lúdiques no per ser lúdiques son menys efectives, al contrari, ja que son més properes als interessos dels infants i per tant, són les més efectives edats primerenques.

I si l’escola ens exigeix uns mínims i el nostre fill no els compleix?

Primer de tot, valorem a quin curs ens diuen que el nostre fill no compleix amb els mínims, i quins son aquests mínims. Llavors, en funció de l’edat, consultem a un professional que ens orienti fins a quin punt, per l’edat del nostre fill estem davant d’una dificultat que cal treballar i valorar, o si simplement estem davant d’una evolució normal de l’infant. 

A vegades, no és un fet preocupant, però només amb el sol fet de realitzar amb l’infant un treball individual, podem desbloquejar-lo, sense necessitat de que hi hagi dificultats més importants. 

Pensem doncs, que “ tots tenim el cervell preparat per aprendre a llegir, parlar, escriure, escoltar…Hem de regar-lo perquè creixi, maduri i connecti les neurones”, unes paraules de la Doctora en Pedagogia Nuria Paredes, que ens poden ajudar a entendre quin és el nostre paper en aquest aprenentatge. 

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.